Resultats de la cerca

La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…

Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…

El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també Pontils per…

El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en aquest lloc molts…

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

Situació Absis romànic d’aquesta antiga parròquia, ara totalment en ruïnes V Angulo L’església de Santa Eulàlia de Tapioles és situada al veïnat d’aquest mateix nom, dins del terme de Vallgorguina, a la part est del Vallès Oriental, on confronta amb el Maresme Mapa L38-15394 Situació 31TDG571115 L’església de Tapioles és a 1,5 km en línia recta del poble de Vallgorguina Per accedir-hi s’ha de prendre la carretera que va de Sant Celoni a Arenys de Mar 1 km abans d’arribar a Vallgorguina s’ha d’agafar el camí en el qual s’indica la direcció del dolmen S’ha de seguir aquesta pista fins a arribar…

Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix temps és…

En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada

Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia