Santa Maria de Pontils, abans Sant Sadurní

El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra. Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030; consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “kastro Pontilios”. El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també Pontils per raó del seu domini sobre l’indret, i aquests, al seu torn, els infeudaren a diverses famílies en qualitat de castlans, com és el cas dels Montagut.

De l’església parroquial hom troba una primera referència en el testament sacramental de Guillem de Montagut, atorgat l’any 1168, el qual disposà que es fes una deixa a l’església de “Sancti Saturnino de Pontilis”. Aquesta notícia deixa fora de qualsevol dubte que la primera dedicació fou la de sant Sadurní, advocació que encara era vigent a la primera meitat del segle XVIII.

A la darreria del segle XIII, el 1279 i el 1280, el rector de Pontilis contribuí amb 36 sous cadascun dels anys esmentats en la dècima papal recaptada en aquell temps a l’arxidiòcesi de Tarragona. Al final del segle XV aquesta parròquia era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.

El temple romànic originari fou destruït i se’n bastí un altre, dins l’estil gòtic tardà, que és l’actual parròquia de la població, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tot i que hom desconeix el moment concret que aquesta darrera advocació substituí la de sant Sadurní.

Segons l’inventari de l’any 1924, l’altar major fou obrat l’any 1778 per l’escultor Isidre Espinal i daurat el 1800. (MMFG-MLIR)

Al cementiri nou de Pontils hi ha, falcades a la paret de tanca, cinc esteles funeràries medievals de tipologia discoidal realitzades amb pedra calcària de la zona. Només tres presenten una decoració escultòrica que pot ser atribuïda a època altmedieval i que consisteix en bordures-creu gregues. (JJMB)