Resultats de la cerca

Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…

Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si…

La trampa conté un camp magnètic que serveix per a confinar els àtoms que formaran el condensat Un cop els àtoms es troben dins la trampa, s’han de refredar per tal d’arribar a les condicions de formació del condensat El refredament es pot fer de dues maneres deixant escapar les partícules més energètiques o fent servir un feix làser la longitud d’ona del qual pugui ésser controlada En determinades condicions, l’impacte del feix làser provoca el xoc del fotó amb la partícula i el seu rebot l’electró extern de l’àtom s’excita i passa a un nivell superior, però torna a l’estat…

Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’…

Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas

Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels…

Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…

La centrifugació és emprada en diverses operacions industrials, com ara clarificació, classificació, filtració, separació de fluids no miscibles o decantació forçada, extracció i escorriment Entre les aplicacions més importants de la centrifugació cal esmentar la separació de la nata de la llet, la clarificació de les laques i la concentració del làtex de cautxú Es basen en la centrifugació els aparells d’escórrer roba, industrials o domèstics En el laboratori, hom empra la centrifugació principalment per a accelerar la filtració i, en les ultracentrifugadores, per a determinar el pes o el…