Les craspedofícies

Organització cel·lular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians: a flagel; b collar flagel·lar; c nucli; d vacúols contràctils; e partícules nutritives.

Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors

Són organismes flagel·lats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagel·lats. Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines. Existeixen espècies unicel·lulars i espècies colonials, lliures i fixes. No presenten plasts, si exceptuem els gèneres marins Stylochromonas i Diaphanoeca (= Microsportella), que tenen una coloració brunodaurada, semblant a la de les crisofícies (Norris, 1965) i són fotosintetitzadores. L’acció del collar i del flagel permeten la recol·lecció de partícules fines. La ingestió de partícules grosses es realitza per fagocitosi, a la base del flagel, als costats de la cèl·lula o a tots dos llocs. L’alimentació és, doncs, heterotròfica i holozoica. Aquestes característiques fan dubtosa llur posició sistemàtica. Alguns autors (Christensen, 1962; Bourelly, 1968) les inclouen com una subclasse de les crisofícies. D’altres opinen que caldria incloure-les al regne animal i que no tenen antecessors directes entre les algues (Leadbeater i Manton, 1974).

El flagel és pleuronemàtic, és a dir, amb mastigonemes disposats en dues sèries oposades, o pantonemàtic, és a dir, amb mastigonemes desordenats tot al voltant del flagel. El collar és format per fibres que són veritables pseudopodis plasmàtics. Algunes espècies marines (família de les acantocàcies) posseeixen un embolcall quitinós o cel·lulòsic, amb fibres silíciques. Viuen a les aigües de tot el món, fixades per llur base o mitjançant peduncles. A les aigües interiors no són rares algunes formes planctòniques (Monosiga, Desmarella). També existeixen formes que viuen al nèuston (Parvicorbicola). Són de mida petita, inferior a 10 µm, excepte quan formen colònies.

Els principals representants

El gènere Monosiga, de cèl·lula arrodonida però de forma canviant (metabòlica), fixada a vegades per la base i provista d’un sol collar, és freqüent al plàncton de les aigües interiors, com Monosiga varians, dels llacs dels Pirineus. M. ovata ha estat trobada als estanys de jardí, a Barcelona, i en estanys salabrosos al delta del Llobregat. Desmarella moniliformis, freqüent a les aigües salabroses de les nostres costes, és semblant, però les seves cèl·lules estan unides, en nombre de 2 a 16, per cordons citoplasmàtics laterals, formant colònies laterals. Diplosiga és molt semblant a Monosiga, però presenta dos collars envoltant el flagel, l’un a l’interior de l’altre.

Crisòfits de la classe de les craspedofícies. 1 Monosiga ovata: a cèl·lula vegetativa (x 1000). 2 Codonosiga botrytis: a colònia pedunculada (x 450). 3 Diplosiga socialis: a cèl·lula vegetativa (x 1000). 4 Desmarella moniliformis: a colònia (x 1000). 5 Protospongia haeckelii: a colònia (x 1000). 6 Sphaeroeca volvox: a colònia (x 300); b cèl·lula aïllada (x 1000). 7 Salpingoeca frequentissima: a cèl·lules vegetatives (x 1000).

Miquel Alonso

A Sphaeroeca, les cèl·lules es reuneixen en una colònia globosa, unides entre elles per peduncles.

Amb una teca, sense fibres silíciques que englobin la cèl·lula i amb un collar envoltant el flagel, tenim Salpingoeca ruttneri, que viu a les aigües dolces. Té la càpsula amb prolongacions digitiformes, i incrustada d’hidròxid de ferro. Viu solitària, lliure o fixa.

A Stelexomonas, les cèl·lules formen colònies tubulars i presenten teca. Amb una teca reforçada amb fibres silíciques i un collar al voltant del flagel, tenim Stephanoeca. Són organismes individuals, lliures o pedunculats, amb la teca separada en dues parts desiguals per una constricció. A la part més gran hi ha el flagel i el collar. Són marines.

Phalansterium digitatum, amb un collar molt reduït i estretament aplicat al flagel, ha estat trobat en un bassal sobre roca, vora Blanes (Selva).