Resultats de la cerca
Es mostren 4704 resultats
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
enrocar
Escacs
En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc
Smerdis
Història
Nom grec amb què és conegut Bardiya, fill de Cir II de Pèrsia i germà de Cambises II de Pèrsia
.
Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia
Sant Salvador (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona No degué passar de capella rural L’església apareix citada indirectament el segle XIII El 1223 s’esmenta el mas de Sant Salvador de les Hortes i el 1295 el camí que va a Sant Salvador L’actual edificació no conserva res que correspongui a aquest període
Pere Moliner
Literatura catalana
Escriptor polític.
Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya
sivella
Indumentària
Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata.
Consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues Ha sofert nombroses transformacions, i de vegades el seu caràcter utilitari ha esdevingut purament ornamental i ha estat objecte de creació de joieria o disseny
Raquel Huertas Soler
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Amb vint-i-cinc anys fitxà pel Club Deportiu Terrassa, després de passar per diversos clubs de l’Estat CH Benalmádena, CH Alcalá, CH Valdeluz, Ourense HC i Sardinero HC Amb el Terrassa guanyà dos Campionats de Catalunya 2008, 2010 i una Lliga 2008 Debutà amb la selecció espanyola als disset anys i participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008
Josep Maria Artells Herrero
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986
Excarcerat el principal responsable de l’atemptat d’Hipercor
L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys empresonat Santi Potros, condemnat a més de 3000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones
Marta Pessarrodona rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’escriptora Marta Pessarrodona rep el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Com va passar en l’edició del 2018, l’acte està dominat per la reivindicació de la independència, la democràcia, l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics, entre els quals Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat que atorga el premi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina