Resultats de la cerca

Actuava d’extrem esquerre i jugà sis temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 1928-34 Disputà 56 partits de Lliga i marcà 10 gols Fou campió de Catalunya l’edició 1928-29 i de Copa d’Espanya l’any 1929 Formà part de la selecció catalana en tres ocasions i marcà un gol

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

Iniciat al Collegi Sant Ramon de Penyafort, amb el CP Vilafranca debutà a l’OK Lliga Jugà també al CP Flix i novament al CP Vilanova, en el qual es retirà la temporada 2006-07, després de guanyar la Copa de la CERS Fou segon entrenador del Vilanova, i des de la temporada 2008-09, primer entrenador

Començà a competir a trenta-cinc anys S’especialitzà en la modalitat de concurs complet, tot i que també participà en proves de doma i salt d’obstacles Aconseguí dues vegades la medalla de plata en el Campionat de Catalunya en la disciplina de concurs complet 2006, 2008 També assolí diversos pòdiums en altres proves catalanes

Membre del Club Gimnàstica Vilanova, fou campiona 1999 i subcampiona 2000 d’Espanya individual Fou tercera en salt als campionats europeus júnior 1998, tercera en barres paralleles asimètriques als internacionals de França absoluts 2001 i tercera en salt de cavall al Campionat d’Europa 2000 Participà en dos Campionats del Món 1999, 2001 i en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí tres quarts llocs en salt de cavall, en terra i en el concurs per equips

Especialitzada en crol i papallona formada al Club Natació Vilafranca, en finalitzar la temporada 1996-97 passà al Club Natació Montjuïc de Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya dos cops de 50 m papallona 1996, 1999 i un cop de 100 m lliure 1999 En l’àmbit estatal assolí dos cops el subcampionat júnior en 100 m papallona 1996, 1997 i tres medalles de bronze en 50 m papallona als Campionats absoluts d’hivern 1997, 1998, 1999

Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols 1689 i féu els estudis de filosofia i teologia a Santo Estevo de Ribas de Sil i a Salamanca Fou abat de Sant Feliu de Guíxols 1705-17, abat general de la congregació de Valladolid 1717-21 i del monestir de Montserrat a Madrid 1721-27 Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca 1730 construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…

Vida i obra Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria El universo , 1877 Los planetas , 1878, altres obres per a l’ensenyament Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada, unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana 1879, diversos estudis biogràfics sobre Antoni de Capmany — Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873—, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals, una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona 1881 i un notable…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…