Resultats de la cerca

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual…

Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Féu poemes a imitació de Lyly i la poesia francesa i italiana contemporànies Escriví assaigs, el poema Scillaes metamorphosis 1589 i peces dramàtiques costumistes En destaquen les novelles The Delectable Historie of Forbonius and Prisceria 1584, Rosalynde 1590 —font d' As you Like it, de Shakespeare—, William Longbeard 1593 i A Marguerite of America 1596, influïdes per Sèneca, l’eufuisme i la novella pastoral, entre altres corrents

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida

Cal esmentar-ne Ewald Jürgen von Kleist ~1700-1748, físic, que descobrí l’ampolla de Leiden 1745, Ewald Christian von Kleist 1715-1759, autor del poema Der Frühling 1749, el berlinès Friedrich, comte de Kleist von Nollendorf 1762-1823, mariscal, que decidí la batalla de Kulm 1813, Heinrich von Kleist i Ewald von Kleist 1881-1954, mariscal, que lluità a Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes