Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Ciutat de la Justícia

Ciutat de la Justícia, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© URBICSA
Complex urbanístic situat als termes municipals contigus de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que acull institucions i serveis judicials d’ambdues ciutats.
Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…
Sant Martí de Poià (Badalona)
Art romànic
Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf…
Castell Ruf (Santa Maria de Martorelles)
Art romànic
Els primers indicis de poblament d’aquest indret es remunten a l’època ibèrica El terme del castell de Ruf és esmentat el 1060 El 1121 apareix mencionada aquesta fortalesa com a indicador geogràfic de la muntanya on es troba La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, que Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences, a més del molí i totes les possessions que Berenguer Bernat té a Martorelles El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i als seus fills El 1175 Guerau fa testament abans d’anar…
Passió d’Esparreguera
Escena de la Passió d’Esparreguera
© Fototeca.cat
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió
, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa a Esparreguera (Baix Llobregat).
Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…
Juli Soler i Santaló

Juli Soler Santaló (a la dreta)
© AF CEC / J. SOLER
Excursionisme
Excursionista i enginyer.
Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933…
,
Max Scheler
Filosofia
Filòsof alemany.
Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen el…
Karel Ančerl
Música
Director d’orquestra txec.
Es formà al Conservatori de Praga amb V Talich Fou assistent musical de Hermann Scherchen, de qui havia estat deixeble a Estrasburg Inicià la seva carrera com a concertista l’any 1931 Posteriorment, s’inicià com a director d’orquestra per al teatre i per a Ràdio Praga, càrrec que hagué d’abandonar arran de la invasió nazi del 1939 El 1942 fou enviat amb la seva família al camp de concentració de Terezín on, juntament amb altres presos, formaren l’Orquestra de Corda de Terezín i es convertí en el director El 1944 fou traslladat a Auschwitz ell sobrevisqué, però la seva dona i el seu fill no…
,
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
tuba

Tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la…
milanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.
En llombard hi ha pèrdua de vocal final que no sigui -a , palatalització de CL > č i de GL > ǧ, eliminació de consonants dobles, etc El llombard es divideix en dos grups l’oriental i l’occidental, separats per l’Adda, i que presenten trets diferencials en oriental cau la nasal final i en occidental no en occidental hi ha obertura vocàlica i > e i u > ö i en oriental no En el camp del lèxic tegnola W/ grignàpula E, ‘ratapinyada’, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina