Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Jakob van Kerle
Música
Compositor i organista flamenc.
La seva carrera musical s’inicià a Itàlia, on fou responsable del magisteri de la capella de la catedral d’Orvieto des del 1555 L’any 1561 era a Venècia preparant la publicació del seu libre Liber psalmorum ad vesperas El mateix any fou comissionat pel cardenal Otto von Waldburg, bisbe d’Augsburg, per a l’edició del volum de Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu Venècia, 1562, que havien de ser cantades durant la celebració del concili de Trento La vinculació amb aquest dignatari eclesiàstic es mantingué durant una bona part de la seva vida, primer com a director de la…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…
Pero Ahonés
Història
Noble aragonès.
Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A Tauste, que tenia…
Joanot Colom

Joanot Colom
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat, barreter d’ofici.
Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat 6 de febrer de 1521 amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l’organització de la germania valenciana De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom el 25 d’octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca Els excessos produïts pels exaltats —hom…
Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí
Història
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys,…
Castell de Guarda-si-venes (Guissona)
Art romànic
L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts…
Costa d’Ivori 2014
Estat
Les tensions en el si del principal partit opositor, el Front Popular Ivorià FPI, i en la formació que dóna suport al president, Alassane Ouattara, el Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, van augmentar en apropar-se les eleccions presidencials, previstes per a l’octubre del 2015 En el si de l’FPI, el seu màxim dirigent Pascal Affi N’Guessan, partidari d’una política pragmàtica i de participació en les institucions, va ser criticat pels sectors afins a l’expresident de la república Laurent Gbagbo, pres als Països Baixos i acusat pel Tribunal Penal Internacional TPI de quatre…
Etiòpia 2009
Estat
Els darrers soldats del destacament desplegat a Somàlia van tornar a les seves casernes, a Etiòpia, al gener Els militars havien entrat al país veí, al desembre del 2006, per combatre la Unió dels Tribunals Islàmics, que havien pres el poder, i donar suport a l'afeblit Govern de transició Durant els dos anys, el destacament etíop va ser atacat periòdicament pels islamistes somalis A Ogaden, els combats entre l'Exèrcit i el Front Nacional d'Alliberament d'Ogaden ONLF, que reclama la independència de la regió habitada majoritàriament per somalis, van ser intensos El primer ministre…
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina