Resultats de la cerca
Es mostren 1719 resultats
Gerard Hoffnung
Música
Tubista, il·lustrador i humorista britànic.
El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o…
Francesco Antonio Rosetti
Música
Compositor i contrabaixista bohemi.
Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de…
Ignasi Fleta
Música
Constructor d’instruments de corda aragonès.
Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el conjunt Ars…
Jaume Comerma Pons

Jaume Comerma Pons
Museu Colet
Hoquei sobre herba
Jugador i entrenador d’hoquei sobre herba.
Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara que té com a…
Joan Ignasi Muntañola Vilamala
Tennis
Tennista.
Conegut com Nacho , s’inicià a l’escola de tennis del Club Tennis Barcino Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea sub-21 i de la copa Davis 1973-74 Fou campió de Catalunya en dobles, amb Antonio Muñoz 1978, i campió de Catalunya en dobles mixtos amb la seva germana Maria del Carme 1970 Entre el 1972 i el 1976 participà en la copa d’Europa per equips Es proclamà campió d’Espanya en dobles amb A Muñoz 1974, en dobles mixtos amb C Perea 1980, i subcampió d’Espanya individual 1976 El mateix any assolí la posició cent u en el rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals…
Alfons Almasqué Domènech
Futbol
Periodisme
Futbolista, directiu i periodista esportiu.
Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…
fluxus
Música
Moviment artístic sorgit als Estats Units d’Amèrica al principi de la dècada del anys seixanta del segle XX.
La mateixa naturalesa del moviment i del grup d’artistes que hi va prendre part fa difícil de definir-lo en certa manera, fou una reacció tant contra l’art tradicional com contra l’avantguarda de tipus europeu de la postguerra L’any 1962 l’artista d’origen lituà George Maciunas 1931-1978 presentà el seu manifest, en el qual cridava a promoure un art viu, fins i tot un "antiart" que pogués ser entès per tothom El caràcter provocatiu i surrealista del moviment l’aproximà al dadaisme Els seus components acostumaven a ser multidisciplinaris, i les obres musicals del grup no provenien…
Trofeu Joan Antoni Samaranch

Entrega del Trofeu Joan Antoni Samaranch (1962) a Josep Brunet, capità del Joventut de Badalona
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Competició catalana de basquetbol.
Organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ la temporada 1953-54, les quatre primeres edicions tenien el nom de Lliga Barcelona en pista – Trofeu Juan Antonio Samaranch Tenia lloc a la Sala Price de Barcelona i es desenvolupava en les categories sènior i juvenil La desaparició del Campionat de Catalunya de primera categoria, a causa de la creació de la Lliga estatal, i les diferents reformes de la competició van fer que derivés en una nova denominació Des del 1960 fou conegut com Lliga Catalana i la FCBQ el va considerar com a Campionat de Catalunya per als equips …
Paula Torner Galindo
Hoquei sobre patins
Jugadora d’hoquei sobre patins.
Començà practicant patinatge artístic i a dotze anys passà a l’hoquei en el Club Patí Tordera Jugà al Club Esportiu Arenys de Munt 2004-05, el Club Hoquei Lloret 2005-06, el Club Patí Vic 2006-08, el Cerdanyola Club d’Hoquei 2008-09, el Patí Hoquei Club Sant Cugat 2009-11 i el Club Patí Vilanova 2011-12 La temporada 2012-13 tornà al Cerdanyola El 2004 debutà amb la selecció espanyola absoluta i aconseguí la medalla de bronze en el Mundial Fou campiona d’Europa júnior 2005, 2007 i campiona del món absoluta 2008 També jugà amb la selecció catalana, amb la qual fou dues vegades subcampiona de la…
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Centre de formació del personal dels diversos cossos que garanteixen la seguretat a Catalunya (mossos d’esquadra, policies locals, bombers, personal de protecció civil i agents rurals).
Centre creat per la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a transformació de l’anterior Escola de Policia de Catalunya fundada el 1985 La preparació de les primeres promocions de mossos d’esquadra començà el 1983 en una institució precedent L’ISPC és un organisme autònom adscrit al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Supervisa també els centres i els programes formatius dels membres de les empreses de seguretat privada Té per finalitats, a més de la formació pròpiament dita, la creació, gestió, difusió i aplicació del coneixement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina