Resultats de la cerca

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i membre del GAM, grup que presidí el 1965 Participà en la difusió de l’excursionisme a través de programes de ràdio i com a redactor en les revistes Cordada i Vèrtex És autor d’ Al vent dels 4000 1980 i Què és l’escalada 1984 Fou cofundador del grup d’auxili de la Molina de la Federació Catalana d’Esquí 1954 i vocal de premsa de la Federació Catalana de Muntanyisme FEM 1972 Participà en l’organització d’expedicions als Andes del Perú 1963, l’Ahaggar 1967, l’Istor-o-Nal 1969 i l’Annapurna est 1974 i fou…

S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra…

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és…

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel…

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió, fou membre…

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…