Resultats de la cerca

Eclesiàstic del bisbat d’Urgell, fou rector de Tiurana, Hostafrancs i Albes, canonge magistral de Tarragona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell i de l’arxidiòcesi tarragonina Publicà un voluminós sermonari intitulat Dominiques o plàtiques morals sobre los sagrats evangelis de cada una de les dominiques de l’any Manresa s d, dedicatòria del 1823, escrit en un català directe i eficaç, basat en la seva experiència homilètica fou reimprès a Tarragona 1834

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència

De família de juristes, germà de Bartomeu Verí assistent de Joan Margarit a Itàlia, concorregué al certamen poètic en honor de Ramon Llull celebrat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma, amb dues poesies Feu una Apellació en vers al jurat del certamen amb què reclamà el premi, el qual li havia estat atorgat ex aequo amb un altre versaire Després compongué unes Gràcies fetes als reverents jutges , en vers, i un tercer poema en lloança de Llull

Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Vida i obra Fill de Joan Felip Mei i Galès Publicà un recull de faules en castellà, Fabulario València 1613, a imitació principalment de les d’Isop, amb un estil acolorit i observacions de to costumista És interessant el pròleg de l’autor, que defensa l’obra com a llibre de lectura per als infants Bibliografia Mey, S 1973 Vegeu bibliografia

De professió era comerciant Compilà dos manuscrits ms 28 i ms 76 de la BC amb poesies pròpies i d’altres autors contemporanis o anteriors, en català i en castellà, moltes de les quals devien ser llegides en una tertúlia literària documentada durant els anys 1780-1793, encara que ell continuà copiant composicions almenys fins el 1808 Es tracta generalment de peces de caràcter popular, satíric o polític, algunes de les quals comenten fets esdevinguts a Barcelona i el poble de Sarrià

Doctor en dret, compongué poesies satíriques i burlesques que es conserven en diversos manuscrits ms 9 de l’Ateneu Barcelonès, ms 116 de la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander, ms 1183 i 1358 BC, entre d’altres Fou premiat al certamen en honor de sant Ramon de Penyafort celebrat a Barcelona el 1626, al qual es presentà amb una composició sota el pseudònim missèr Blanc i Ros També publicà alguns discursos jurídics i redactà unes addicions al Tratado en el cual se representan todas las supersticiones y hechicerías de Pedro Ciruelo Barcelona 1628