Resultats de la cerca
Es mostren 1647 resultats
Palau de la Música
Música
Auditori de la ciutat de València, projectat per José María de Paredes i A.Osorio Arijón, i inaugurat el 1987.
Cobert per una volta de vidre parallela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu Consta de dues sales per a concerts —una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1 793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació—, dues per a reunions i una sala d’exposicions Amb més de 300 000 espectadors per any, el Palau és seu de l’orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra
Jamelão
Música
Nom amb el qual fou conegut el cantant brasiler José Bispo Clementino dos Santos.
De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba fica”, etc El…
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui…
Dídac Ramírez i Sarrió
Filosofia
Economista i filòsof.
Sota el mestratge de Jordi Sales i Coderch, es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en GWLeibniz És doctor en ciències econòmiques i empresarials i catedràtic d’economia financera i comptabilitat a la mateixa universitat En el camp filosòfic ha publicat treballs sobre Leibniz —i el llibre Sobre la interpretació del pensament leibnizià 1997—, com també sobre Bernoulli, la filosofia de la probabilitat i la qüestió de la identitat Ha estat vicerector 1989-93 de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1991-94 i és acadèmic…
Gloria Lasso

Gloria Lasso
Música
Cantant, de nom real Rosa Maria Coscolín i Figueres.
Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer dels seus sis marits, el guitarrista Guillermo Lasso L’any 1950 es traslladà a Madrid, on les seves aparicions a la ràdio li donaren una gran popularitat El 1954 s’installà a París, on es convertí en una de les intèrprets més populars de la revista musical El 1962 es traslladà a Mèxic, des d’on es donà a conèixer per tota l’Amèrica llatina Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva carrera, al…
Museu de Ceràmica Popular
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2001 a l’Ametlla de Mar.
Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el fons més gran del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els centres terrissers, les…
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència
Frank Bridge
Música
Compositor, violinista i director anglès.
Orientà la seva carrera com a destacat violinista i director i, com a compositor, les seves primeres obres s’emmarcaren dins la tradició Compongué principalment música de cambra, gènere en el qual desenvolupà la seva personalitat musical, emprant un llenguatge de gran claredat que entroncava amb el darrer Romanticisme, si bé l’ús que feu del cromatisme augurà un seguit de noves possibilitats expressives Tot i que el seu llenguatge harmònic es basà en la tradició anglesa, no oblidà les contribucions de la Segona Escola de Viena, especialment d’Alban Berg Malgrat que posseeix un extens catàleg…
Francesc Gratacós i Comas
Cinematografia
Exhibidor i distribuïdor.
Vida Fill petit d’Enric Gratacós i Massanella, s’inicià el 1917 en el negoci de l’exhibició amb la compra de les sales de la seva vila ell mateix acompanyava al piano les seves pròpies projeccions En esclatar la guerra, marxà a França, on fou detingut i retornat a l’Estat espanyol Acabat el conflicte, tornà a Banyoles i amb el seu germà Joan es dedicà a l’explotació de diversos locals de les comarques de Girona i de Barcelona Gestionà en solitari el Capitol i el Savoy de Santa Coloma de Gramenet, fins que els tancà el 1982 i el 1983, respectivament Amb el seu fill Francesc Gratacós i Matamala…
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es produeixen al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina