Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
Solikamsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Perm’, Rússia, situada a la riba del riu Usolka, prop de la confluència amb el Kama.
Antic centre miner sal i potassa, té indústria química diversificada, la major part de magnesi de Rússia, paper i pasta de paper
arsenat de plom (II)
Química
Tecnologia
Cristalls blancs insolubles en l’aigua que es fonen amb descomposició a 1.042°C.
Hom l’obté per interacció d’una sal soluble de plom amb una solució d’arsenat sòdic És emprat com a insecticida
efecte piezoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen característic de certs cristalls, que consisteix en l’aparició de càrregues elèctriques o d’una diferència de potencial entre llurs cares oposades per efecte d’una deformació deguda a l’aplicació d’una força mecànica o d’una vibració.
És un fenomen de polarització que es manifesta notablament en la sal de Rochele i en el quars, entre altres cristalls piezoelèctrics
Guillem II de Pallars Sobirà
Història
Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?), fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda.
Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal Es casà amb Estefania i fou succeït pel seu fill Bernat I
metilparabè
Farmàcia
Antisèptic de potent acció fungicida que es presenta en forma de cristalls incolors que es fonen a 131°C.
La seva sal sòdica és molt emprada en concentracions del 0,1 al 0,2% com a additiu alimentari i de preparats galènics
àcid metilarsònic
Química
Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil, que es presenta en forma de cristalls monoclínics que es fonen a 161°C.
La sal disòdica és emprada com a herbicida, com a tònic i en el tractament de l’anèmia, la leucèmia i la psoriasi
gelatina
Fotografia
Aglutinant essencial de la majoria de les emulsions.
Actua com a suport i colloide protector del clorur d’argent dispers en ella i impedeix la separació de la sal d’argent
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels…
antraquinona

Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina