Resultats de la cerca

Emissari del llac Laca, desguassa a la badia d’Onega, a la mar Blanca A la desembocadura hi ha la ciutat homònima És glaçat durant sis o set mesos l’any

Secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca 1789, és autor de sis memòries inèdites, entre les quals cal esmentar les dedicades a conèixer els efectes tòxics del guix afegit al vi

Fou catedràtic de mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Publicà un Diccionario Industrial Artes y oficios de Europa y América 1888, de ciències aplicades, en sis volums

Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc…

El 1994 s’installà a Catalunya després d’haver aconseguit el títol mundial de 50 km 1993 Entre el 1996 i el 2000 s’entrenà a les ordres de Jordi Llopart Aconseguí quatre títols catalans de marxa en ruta 2009-12, en la distància de 20 km, i sis més de pista, en 10000 2002, 2003, 2004 i 5000 m 2009, 2010, 2011 En l’àmbit estatal assolí quatre títols en 50 km 1997, 2000, 2007, 2012, la seva autèntica especialitat Competí en dotze Mundials d’atletisme, entre el 1993 i el 2015, fita que el convertí en l’atleta internacional en categoria masculina amb més participacions A més del títol…

Defensa que jugà al CN Catalunya 1986-88 i 1994-99, al CN Barcelona 1988-94 i al CN Terrassa 1999-2000, on es retirà Guanyà tres Lligues 1988, 1991, 1998, cinc Copes del Rei 1987, 1988, 1989, 1991, 1997, una Copa d’Europa 1995 i una Supercopa d’Europa 1995 Fou escollit millor jugador de la temporada 2000-01 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món júnior 1987 i disputà 440 partits en categoria absoluta Participà en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, sis Copes del Món i set Campionats d’Europa Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i la de…

Es formà en el Club Nàutic de Tenerife i la temporada 1992-93 passà al Club Natació Sabadell Fou deu vegades campió de Catalunya un cop en 50 m lliure 1993, dos cops en 100 m lliure 1995, 1996, cinc cops en 50 m papallona 1993-97, un cop en 100 m papallona 1995 i un cop en 50 m esquena 1993 En l’àmbit estatal fou dotze vegades campió d’Espanya a l’estiu sis cops en 50 m lliure 1989-94 i sis cops en 50 m papallona 1993-96, 1998, 1999, i cinc vegades a l’hivern un cop en 50 m lliure 1995, un cop en 100 m lliure 1995 i tres cops en 50 m papallona 1993, 1994, 1995 També fou recordista català i…

S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou…

S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà…

Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de la qual no…