Resultats de la cerca

Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī

Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Fill del comte Ramon I i de la vescomtessa Garsenda de Besiers i d’Agde Succeí el seu avi, el comte Roger I, en una part del comtat de Carcassona i heretà de la seva mare els vescomtats esmentats Féu el pelegrinatge de Sant Jaume de Galícia el 1043 Es casà amb Rangarda de la Marca, germana d’Almodis, comtessa de Barcelona, de qui tingué el successor Roger III

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

Succeí al seu pare, Kōmei Tennō Ajudat per homes capaços, fou un sobirà previsor i prudent Durant el seu regnat fou promulgada 1889 la constitució i tingueren lloc les guerres contra la Xina 1894-95 i contra Rússia 1904-05, que iniciaren l’expansió del Japó i el seu desenvolupament com a potència mundial Excellí també com a poeta El seu regnat dona nom a l’ època Meiji

Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees

Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258