Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Assenci Blai
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…
Massot al-Fulei
Música
Joglar moro valencià.
Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Formacions instrumentals i vocals titulars del Liceu barcelonès.
El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…
Ettore Pignatelli e Colonna
Història
Noble.
Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte
Joseph Paul Goebbels

El ministre Speer, el doctor Ley i el doctor Goebbels
© Fototeca.cat
Història
Estadista alemany.
Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que…
Cambises II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (530-522 aC).
Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà
Constança d’Aragó
Història
Reina de Sicília (1361-63).
Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361
Conrad I de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1188-92), senyor de Tir (1187-92) i rei electe de Jerusalem (ConradI).
Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins
Francesc Coll i Guitart
Cristianisme
Dominicà.
Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009
Bartomeu Robió
Escultura
Escultor.
Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina