Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
ocupació

Edifici ocupat a Barcelona
© Sofia Picañol
Sociologia
Moviment social centrat en la recuperació de locals buits amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats que són un focus d’activitats polítiques i culturals.
Els defensors de l'ocupació la justifiquen per l’existència generalitzada d’habitatges buits i en desús, d'una banda, i de l’altra, per la manca de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, en un context d’especulació immobiliària que tendeix a l’augment de preus de lloguers i hipoteques Format majoritàriament per joves en edat d'emancipació, el moviment considera prioritari el dret de tots els ciutadans a l’accés d’un habitatge digne per davant del dret a la propietat, i reivindica, per tant, l’ús social de la propietat Planteja un model autònom d’organització i usa alhora…
Empresa Diorama
Cinematografia
Firma fundada a Barcelona al setembre del 1902 per Josep Aussió, Domènec Batlló i Narcís Bordàs que abastava tots els camps de la cinematografia i disposava de cine, laboratori, distribuïdora i productora.
La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou…
Tous
Paisatge de la Ribera Alta, amb Tous en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón 765 m alt, al límit amb la Foia de Bunyol mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer que travessa el terme de NW a SE amb el riu d’Escalona Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat només en resta l’església, que conservà fins al principi del s XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres i la població traslladada en 1971-72 a un nou…
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…
Cu-cut!
Portada del primer número del Cu-cut! (21-01-1902)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric barceloní.
El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…
Ismael Smith i Marí
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures…
Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil. Liber de Magistro, d’Agustí. Tebaida d’Estaci (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super cathegorias…
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del 2025 és…
,
Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona
Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina