Resultats de la cerca
Es mostren 50349 resultats
xanguet

Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són objecte d’una…
podatus
Música
Neuma de dues notes, la segona de les quals està a una alçada superior que la primera, també conegut amb el nom de pes.
Es presenta en formes diverses, entre les quals el podatus rotundus -un accent greu petit unit a un altre d’agut-, el podatus rotundus amb episema a la segona nota, i el podatus quadratus , que té forma d’angle agut obert cap a la part dreta Es pot indicar també per mitjà de dos traços seguits, que és la forma que utilitza el copista per a assenyalar que la primera nota del podatus és més alta que la precedent, o que almenys està al seu uníson
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic
locució adverbial
Gramàtica
Expressió fixa d’una llengua que equival a la categoria d’adverbi i té també funció adverbial: al bell mig, a correcuita, si fa no fa, etc.
És anomenada també frase adverbial
abraxas
Biologia
Tipus de distribució cromosòmica que presenten les abraxas i també els altres lepidòpters, els ocells, alguns peixos i potser també els amfibis i els rèptils.
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
alfabet àrab

Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…
Hèbrides

Vista de Skye, una de les Hèbrides
Arxipèlag
Grup d’illes, conegudes també amb el nom de Western, situades davant les costes occidentals d’Escòcia, que administrativament pertanyen al Regne Unit.
L’ estret de Minch les divideix en dos subgrups les Outer o Exteriors Lewis i Harris, North i South Uist, Benbecula, Barra i Stikilda, etc i les Inner o Interiors Skye , Mull , Jura i Islay, etc El total és d’unes 500 illes i illots, molts dels quals són deshabitats Morfològicament constitueixen el més antic complex de materials cristallins gneis de la Gran Bretanya i presenten un relleu de valls i conques i unes costes molt retallades com a conseqüència de les fractures que les han afectades Llur altitud no assoleix els 1000 m El clima és molt humit i hi sovintegen els vents forts L’…
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada,
empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del s XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del s XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del s XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais,…
iambe
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega o llatina, dit també peu iàmbic, que consisteix en la combinació d’una síl·laba breu i una de llarga.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina