Resultats de la cerca

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

Competí com a amateur amb la Unió Ciclista Terrassa fins el 1953 Posteriorment promogué el cicloturisme i la formació de joves ciclistes Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme FCC, i collaborà en l’organització del Campionat del Món 1973, de quatre edicions de la Volta a Catalunya i de diversos finals d’etapa de la mateixa Volta i la Setmana Catalana Rebé la insígnia d’or de la FCC i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98