Resultats de la cerca

Installat a Chicago des dels anystrenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la primeria…

Fundat l’any 1928 per Ricard Riu, fou el club més destacat de Manresa durant els anys vint i trenta Organitzava nombrosos torneigs, exhibicions de campions mundials i conferències sobre escacs Els actes més rellevants tenien lloc al Casino de Manresa El 1933 organitzà una destacada exhibició amb el Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil fou refundat però perdé notorietat en pro de l’Escacs Catalònia Club Actualment participa al Circuit d’Escacs de la Catalunya Central i n’organitza un dels encontres Ha organitzat, entre d’altres, el Memorial Vilajosana i…

Conegut com el Dimoni , s’inicià en l’atletisme quan ja havia superat els trentaanys Fou tres vegades campió de Catalunya de marxa en ruta, en la distància de 30 km 1965, 1969, 1970 El primer títol l’aconseguí amb el CG Barcelonès i els altres amb el FC Barcelona En pista també guanyà un Campionat de Catalunya en 20 km 1970 Anteriorment, havia assolit el seu únic títol estatal de marxa en ruta en una prova de 50 km disputada a Figueres 1970 També aconseguí un rècord d’Espanya de 50 km en pista Fou vuit vegades internacional

Jugava de mig centre i formà part de l’Esport Club Granollers els anystrenta Fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria B 1935, 1936 Acabada la Guerra Civil, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1939-45, a excepció de la temporada 1942-43, que jugà amb el Real Madrid Disputà 81 partits de Lliga i marcà un gol amb l’Espanyol El 1940 guanyà la Copa i el Campionat de Catalunya Posteriorment jugà amb el Mallorca 1945-48 i el Llevant 1948-49 Fou dues vegades internacional amb Espanya i tres amb la selecció catalana

Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anystrenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anystrenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat…

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trentaanys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme…

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anystrenta actuà amb la companyia Vila-Daví

Integrat en l’avantguarda polonesa dels anystrenta, fou director de diverses publicacions literàries Els seus primers reculls de poemes, entre els quals destaquen Semafory 1924 i Oczy i usta ‘Ulls i boca’, 1926, són d’un caràcter molt intellectualista i influïts pel surrealisme Posteriorment es decantà per un llenguatge més realista Serce grana , ‘Cor de magrana’, 1944 Labirynt , 1961, i Zdarzenia , ‘Successos’, 1971 Escriví la novella Mity rodzinne ‘Mites familiars’, 1938 i és autor d’assaigs sobre temes literaris, com Mickiewicz i wersyfikacja narodowa ‘…