Resultats de la cerca

El lloc de Sendes és esmentat com a Semitas en un document del 914, i hi apareix vinculat al monestir de Sant Vicenç dels Torrents o de les Torres, i pertanyent a Sant Serni de Tavèrnoles En l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, del 1040, entre els béns dotals consta la parròquia de Sempdes Amb la grafia de Semitas apareix en un llegat testamentari datat l’any 1010 o 1012 Posteriorment apareix en dues donacions d’alous a Santa Maria de la Seu dels anys 1090 i 1104 L’any 1131 el comte d’Urgell, Ermengol, feia donació a Sant Serni de Tavèrnoles d’unes possessions que tenia a Sendes…

Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…

Situació Vista exterior de l’església de la Mare de Déu del Serrat des de llevant, en la qual és visible l’estretor de l’absis en relació amb l’amplària de la nau M Anglada El Serrat és un petit veïnat que es troba situat dins l’antiga demarcació parroquial de Fustanya, a la cota dels 1 300 m d’altitud, a l’extrem sud-oriental del municipi Mapa 218M781 Situació 31TDG 328882 Hom hi pot anar per la mateixa pista que porta a Fustanyà, que surt del darrer revolt de la carretera de Ribes de Queralbs, abans de pujar cap al poble, un cop travessat el pont del Freser Dista d’aquest punt…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Hom pot observar perfectament les modificacions que alteraren substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció L’església de Sant Eudald de Jou centra el veïnat disseminat dels Vilars, al cantó de tramuntana del Cos És enlairada dalt un serrat, als vessants meridionals del puig Sacreu, entre la riera de Sant Eudald, afluent a la de Castellar, i el Torrent de l’Estanyol, afluent al Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG646775 Hom hi pot arribar per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Entre els…

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’aquest document…

Activista cultural de la Catalunya del Nord Fou mobilitzat per lluitar a la Primera Guerra Mundial, on començà a escriure els primers versos que publicà a la revista Muntanyes Regalades 1916-19 Posteriorment collaborà amb algunes proses costumistes a Quaderns tunisencs , Vallespir 1931-32, Revue du Roussillon 1933 i Nostra Terra 1936-38, i collaborà també a les revistes Tramontane , Almanac Català Rossellonès , Le Cri Céretan i Lo Gai Saber , amb assaigs i crítiques literàries, entre les quals sobresurten les “Notes sobre Francis Jammes” 1969 Fou membre de La Colla del Rosselló i del Grup…

La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons, és d’origen islàmic era habitada el 1609…

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al s XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del s XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme