Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més populars

En el cas de l’oceà, els fenòmens de mesoescala comprenen longituds d’entre uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars de quilòmetres Alguns exemples en són les zones frontals i els remolins, generats per les inestabilitzacions dels corrents marins o per la interacció entre el vent i els contorns costaners

Acostumen a ésser construccions a l’aire lliure, car els faisans necessiten molta claror, arrecerats del vent, el fred, la pluja i la humitat, amb una zona assolellada i una altra d’ombra, i protegides contra les rates, les fures, etc És convenient d’orientar-les cap al nord o el nord-est

Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc

El sextet instrumental pot ésser de corda com els dos de Brahms opus 18 i 36, amb piano com el de Mendelssohn opus 110, instruments de vent que poden ésser tots sis, com alguns de Beethoven, etc En òpera són cèlebres alguns de Rossini i el de Lucia di Lammermoor, de Donizetti

Autor teatral, la seva dramatúrgia es desenvolupa en un clima aparentment superficial The Second Man ‘El segon home’, 1927, End of Summer ‘La fi de l’estiu’, 1936, The Cold Wind and the Warm ‘El vent fred i el calent’, 1958, etc Ha conreat també la novella curta i el guió cinematogràfic

Fou fundador i president de l’Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958 És autor dels llibres de poesia 27 visions de calitja 1964, Al frec d’un aire nou 1968, Penell al vent 1973, Cants de roentor 1975 i Llambrecs 1979 Publicà també La gasosa 1981, recull d’articles periodístics

Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa…