Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic de Vilanova, destacà en curses d’embarcacions semirígides Fent parella amb Ricard Masabeu assolí quatre títols mundials en la categoria PR550 2007, 2008, 2009, 2011 En la mateixa categoria, amb l’equip Zodiac-Quer i el mateix company, es proclamà campió d’Europa a Vilanova 2010 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica en les tres categories bronze 2007, plata 2008 i or 2009

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Vinculat a la federació catalana, durant el mandat de Lluís Pujal fou el responsable de les modalitats de mar mar-costa i embarcació fondejada i aconseguí un ampli palmarès com a capità de la selecció catalana També formà part de la federació espanyola, durant el mandat del català Josep Lluís Bruna Brotons, i actuà com a capità de la selecció estatal de mar-costa en diferents Mundials, tant en categoria absoluta com en categories inferiors

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, guanyà el Gran Premi del RCMB 1960, 1964, la Copa Internacional de Primavera 1961, la Regata de Nadal 1962, el Premi Costa del Sol 1962, el Trofeu Costa Brava 1963 i la II Prova de Resistència del RCMB 1964 Fou campió d’Espanya de la classe EU 1969 Rebé diversos premis, com la medalla de bronze al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica 1990

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat al món del tamborí des del 2004, fou un dels pioners a Catalunya d’aquest esport tradicional Participà en la Copa d’Europa en sala 2006, la Copa d’Europa clàssica 2008 i el Torneig International Les Pennes-Mirabeau 2007, 2008, 2009, també en la modalitat clàssica, en la qual es va especialitzar Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la Federació Catalana de Tamborí

El predomini d’aquest darrer aspecte fa que sigui integrat tradicionalment al dret mercantil El dret marítim ha estat estructurat al nivell internacional, en especial pel que fa a l’establiment de la sobirania dels estats sobre les aigües territorials i per la consideració de territori les naus pròpies de l’estat al qual pertanyen El dret marítim català neix i es desenvolupa vinculat al dret mercantil , i n'és la institució més representativa el consolat de mar

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors