Resultats de la cerca

Especialitzada en frontennis, fou sòcia del Tennis Kay Club, Los Calpes, CAJ l’Hospitalet, i ho és de Casa Soria Es proclamà campiona de Catalunya amb Judit Campoy 1996-2000, amb la qual fou tercera en el Campionat d’Espanya 2002 Amb Sara Domingo, participa des del 2000 en el Campionat de Catalunya masculí de segona categoria

Pertany al Club Superline de Manresa Guanyà quatre títols d’Espanya 2007, 2008, 2009, 2010 i fou campió del món de line dance en nivell avançat 2010, campió de l’Olimpíada en adults 2011 i campió d’Europa en nivell avançat i showcase 2009, 2010 També fou subcampió del món 2005, 2009, 2011 i d’Europa 2008

Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Participà en la guerra contra Irlanda 1692 i en la de Successió d’Espanya, en la qual derrotà la flota d’Índies i se n'apropià el tresor Vigo, 1702 fracassà en l’intent de prendre Barcelona maig del 1704 i conquerí Gibraltar després de derrotar Diego Salinas agost del 1704 El 1697 fou elegit diputat whig

El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School

Participà en la invasió d’Espanya i de Portugal, cosa que li valgué el grau de general de divisió 1812 Intervingué en la batalla de Waterloo, i durant la restauració borbònica abandonà tota mena d’activitat militar Diputat, esdevingué un dels principals oradors del partit liberal i gaudí d’una gran popularitat Hom n'ha publicat els Discours 1826

Dirigí la primera rebellió contra Espanya 1811 Més tard intervingué en la proclamació de la independència de l’Amèrica Central 1821 L’any 1823 presidí l’assemblea general constituent de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Es retirà de la política després de fundar el bisbat de San Salvador 1825, del qual fou el primer titular

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia