Resultats de la cerca

Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món

Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme

Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà, i fou canonge d’Alcalá de Henares Bisbe, edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia

El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí

Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi