Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i, posteriorment, enginyeria i direcció d’empreses a l’IESE Des del 1976 assumí la direcció de Derbi  en jubilar-se el seu pare, Simeó Rabasa , empresa que presidí des de la seva mort, el 1988, fins al 2000, que fou nomenat president d’honor Impulsor de l’expansió de la marca i figura clau en els èxits en les competicions esportives des del 1967, l’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi També fou reconegut amb la Medalla d’Or al mèrit esportiu de la Federación Española de Motociclismo, la Insígnia d’Or de la Federació Catalana de…

Formada al Reial Club Deportiu Espanyol, la temporada 1998-99 passà al primer equip, del qual és una de les capitanes Juga de migcampista i de defensa central i ha guanyat una Superlliga 2006, quatre Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, 2012 i quatre Copes de Catalunya 2005-08

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Fou campiona d’Espanya vuit vegades en proves a l’aire lliure dues vegades en 400 m, dues en 800 m, una en 1500 m, dues en 400 m tanques i una en pentatló i sis vegades en pista coberta dues en 400 m, tres en 800 m i una en 1500 m Fou la primera catalana a tenir un rècord del món el júnior de 400 m tanques, el 1978 El 2013 encara conservava el rècord espanyol júnior de tanques i els absoluts de Catalunya de 400 m llisos 1978 i de 800 m en pista coberta 1981 També obtingué els rècords d’Espanya de 200 i 400 m llisos, 100 i 400 m tanques, i pentatló, a l’aire lliure i de 50 i 60 m tanques, i…

Format a la Unió Esportiva Santboiana, juga amb el primer equip des de la temporada 2009-10 La seva posició és de mig de melé Fou campió d’Europa sub-18 2009 amb la selecció espanyola En el seu palmarès, hi figura el Campionat de Catalunya i el d’Espanya Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals disputà el Campionat d’Europa B 2010

Fou un dels fundadors del Club Tennis Taula Calella el 1968, club del qual ha estat president, entrenador i jugador Formà part de l’equip del Calella que pujà a la màxima categoria el 1983 Treballà com a tècnic de les federacions catalana i espanyola, i fou el seleccionador espanyol femení en el Mundial 1995 Posteriorment, ha estat campió d’Espanya i de Catalunya de veterans

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Fou campiona de Catalunya de marató tres vegades 1989, 1990, 1991 i guanyà la Marató de Catalunya-Barcelona 1990 També guanyà les maratons de València, tres vegades, i la de Sant Sebastià Amb la selecció espanyola participà en la Copa del Món de marató

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i del Club Excursionista de Gràcia, participà en expedicions a Grenlàndia 1973, Kanchenjunga Central 1978, els Andes del Perú 1980 i el Karakoram 1982 Fou el cap de l’expedició al Saipal 1985