Resultats de la cerca

Succeí el seu oncle Prajadhipok Rama VII de Siam Governà sota un consell de regència fins el 1940 Morí assassinat i el succeí el seu germà Bhumipol

Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…

Creient, erròniament, que el seu fill havia estat vençut en una expedició contra el Minotaure, es tirà a la mar que, des d’aleshores, porta el seu nom

Creat als EUA l’any 1959, el seu ús s’ha generalitzat a causa de la facilitat del seu aprenentatge i la simplicitat de lectura, escriptura i comprovació

Fill de Mustafà II, succeí el seu germà Mehmet I Durant el seu pacífic govern fou promulgada la primera llei que obligava les dones a utilitzar el vel

Germà i successor de Moctezuma II Encapçalà la revolta contra els castellans Mort per la verola, el seu govern durà vuitanta dies El succeí el seu nebot  Cuauhtémoc

Fill de Mustafà II, succeí el seu germà Mahmut I Durant el seu pacífic govern fou promulgada la primera llei que obligava les dones a utilitzar el vel

Fill del governador almoràvit de Mallorca Muḥammad ibn Ġānīya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Isḥaq ibn Ġānīya

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i…

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa