Resultats de la cerca

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva…

Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450

Assistent al Congrés d’Utrecht 1712, publicà les Mémoires pour rendre la paix perpétuelle en Europe i Projet de paix perpétuelle 1713 Mort Lluís XIV 1715, el criticà durament en el seu Discours sur la polysynodie 1718, per la qual cosa fou expulsat de l’Académie Française Fou membre del Club de l’Entresol, dedicat principalment a problemes econòmics i a ideals de progrés i defensa de la raó

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…

Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João Vêncio os seus amores 1979 i…

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

Sovint autor de les cançons que interpreta, es donà a conèixer sobretot amb peces sobre la seva terra Casat amb l’actriu i també cantant  Ana Belén  1973, amb la qual ha enregistrat discos i ha actuat en nombrosos concerts, ha conreat una temàtica social i compromesa que l’ha identificat amb l’esquerra espanyola de la Transició Ha actuat en alguns films Morbo,  1972 Al diablo con amor,  1973, ha estat productor cinematogràfic 1987-93 i ha format part de la direcció de la SGAE 2001-07 

Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana

Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó…

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc