Resultats de la cerca

S’inicià al FC Barcelona, i posteriorment passà al Júnior FC de Sant Cugat del Vallès, on debutà amb el primer equip l’any 2003 L’any 2007 disputà la Lliga dels Països Baixos amb el MHC Laren i la temporada següent tornà al Júnior, on jugà fins al final de la temporada 2011-12, que es retirà Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Escolà de Montserrat 1821-26 i monjo 1826, fou mestre de capella 1835 Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Residí alguns anys a Alemanya, en camps de refugiats, i passà finalment als EUA, on morí al cap de poc temps Membre del grup futurista Siuru, escriví una vintena de reculls, de contingut líric o èpic, on canta amb una particular eficàcia l’amor sensual i les glòries i els sofriments del seu país La seva obra caldal, Ränikivi 1925, és de tema patriòtic Escriví també alguns drames històrics

El 1903 es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se a la pintura També visqué a París, on conegué els components de l’escola de París, hi rebé la influència d’ABourdelle i collaborà amb ell en la decoració del Théâtre des Champs Élisées 1912 L’any 1919 s’installà de bell nou a Madrid, on prosseguí una obra en la qual revela les influències de PCézanne i del cubisme

Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Catedràtic de física experimental al Collegi de Medicina i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí cinc memòries entre 1797 i 1805 En produir-se la invasió napoleònica serví a l’exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari Fou metge de Josep I Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental 1806 i diverses obres de medicina

Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre