Resultats de la cerca
Es mostren 14519 resultats
Haakon VII de Noruega

Haakon VII de Noruega (1924)
© The Royal Court Photo Archive / Ernest Rude
Història
Rei de Noruega (1905-57).
Fill de Frederic VIII de Dinamarca Desfeta la unió de Noruega i de Suècia 1905, el govern noruec li oferí la corona, que ell acceptà després del resultat favorable d’un plebiscit sobre aquesta qüestió es canvià el nom de Carles pel de Haakon Durant la Segona Guerra Mundial fugí a Anglaterra amb membres del govern i es negà a abdicar, malgrat la pressió dels nazis Tornà al seu país el 1945
Gregori XI
Cristianisme
Nom que adoptà Pèire Rogièr de Beaufort en esdevenir papa (1370-78).
Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista
Ernest Maria Dethorey i Camps
Periodisme
Periodista.
Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana
Juli Delpont

Juli Delpont
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fundà i dirigí la revista Muntanyes Regalades Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover
,
Hans Delbrück
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28
Andreu Roig i Prohens
Literatura catalana
Poeta.
Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”
Eduard Georgievič Bagrickij
Literatura
Pseudònim amb què és conegut el poeta soviètic rus Eduard Georgievič Dz’ubin.
Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns
Aurangzeb
Història
Emperador mogol de l’Índia (1658-1707).
Era el tercer fill de l’emperador Šāh Ǧahān Virrei del Dècan 1652-58, regió que governà hàbilment, el 1658, després d’una guerra fratricida i d’empresonar el seu pare, es proclamà emperador Aconseguí d’estendre el seu domini, però el seu fanatisme islàmic l’enemistà amb els hindús, contra els quals hagué de lluitar durant tot el seu regnat A la seva mort es precipità la decadència de l’imperi mogol
Fernando Arranz Casaus
Història
Capità de la marina mercant (1926).
A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat
Joan Arolas i Esplugas

Joan Arolas i Esplugas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió