Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
factor de Landé
Física
Quocient entre el moment magnètic d’un electró, d’un nucleó o d’un àtom, expressats en magnetons de Bohr, i el seu moment angular, expressat en constants de Planck i dividit per 2π.
Fou descobert per Alfred Landé
àcid gras omega-6
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 6.
L’àcid cis-linoleic 182 ω-6 és un àcid gras essencial, és a dir, que s’ha d’ingerir per mitjà de l’alimentació perquè l’organisme humà no és capaç de sintetitzar-lo Aquest es transforma en àcid araquidònic 204 ω-6, una molècula precursora de les prostaglandines, els leucotriens i els tromboxans, alguns dels quals estan relacionats amb els processos d’inflamació No obstant això, a partir de l’àcid araquidònic també en deriven substàncies antiinflamatòries, per la qual cosa, actualment, es considera incorrecte catalogar els àcids grassos omega-6 com a proinflamatoris i, per tant, no…
degeneració accidental
Física
Degeneració de l’energia d’alguns sistemes dinàmics que resulta de la forma particular del potencial al qual són sotmesos, com és el cas de l’àtom d’hidrogen i de l’oscil·lador harmònic tridimensional.
efecte Paschen-Back
Física
Desdoblament de cadascuna de les línies d’un espectre atòmic en tres, que hom observa quan l’àtom productor de l’espectre és sotmès a un camp magnètic intens comparat amb els camps magnètics intraatòmics.
La diferència amb l’efecte de Zeemann normal no està en allò que hom observa, sinó en l’explicació que hom dóna al fenomen
neo-
Química
Prefix que indica que almenys un àtom de carboni d’un compost és enllaçat directament amb uns altres quatre àtoms de carboni, com, per exemple, el neopentà, que és el tetrametilmetà o 2,2-dimetilpropà.
estructura de sandvitx
Química
Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.
transposició
Química
Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en els transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
Des del punt de vista del grup que migra, les transposicions més importants són les que ocorren amb migració d’una cadena carbonada Poden ocórrer tant per mecanisme iònic anions o cations com radicalari o mitjançant processos concertats Hom coneix un gran nombre de reaccions de transposició, i en són exemples característics les reaccions sigmatròpica, de Wagner-Meerwein, de Claisen, de Beckmann, de transposició allílica i de Curtius
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
conversió interna
Física
Fenomen de descomposició radioactiva en què un nucli atòmic excitat transfereix l’excés amb una energia a un electró orbital, dit electró de conversió
, el qual és desprès de l’àtom d’energia relativament alta ( efecte Auger
).
L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ