Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no…

S’exilià a Veneçuela el 1907 i s’establí a Ciudad Bolívar Fou prospector i propietari de les mines d’or i diamants conegudes amb el nom de Mundó Amb l’explorador Fèlix Cardona i Puig feu una expedició a les fonts del riu Caroní, on descobriren el  Salto Angel  —anomenat així a l’informe de la Comissió Exploradora de la Gran Sabana 1926-28—, i que és considerada la cascada més alta del món També explorà la zona del riu Iguanoco Fruit de les seves expedicions, fou una collecció de mapes sobre aquests indrets Posteriorment, poc després de la seva mort 1930, un recull cartogràfic fou…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…

Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els…

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les…

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…

L’església de Sant Martí de Capolat, situada a l’antiga Vall de Lord i al comtat d’Urgell, pertanyia a la jurisdicció del bisbat d’Urgell Sant Martí fou una de les primeres esglésies preromàniques de la comarca la seva estructura fou modificada al llarg dels segles XVII i XVIII i avui l’edifici no conserva cap testimoni de la seva obra romànica Situada a 1 287 metres d’altitud dins l’antic terme del castell de Capolat, formava part inicialment de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment passà a engrossir els dominis de la casa comtal de Cardona el segle XVII el lloc de Capolat…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als…

El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i…