Resultats de la cerca
Es mostren 3681 resultats
gimnosperm | gimnosperma
Botànica
Dit de la planta les llavors de la qual són nues, és a dir, que no van protegides per un pericarpi.
àcid el·lagitànnic
Química
Substància, semblant a l’àcid tànnic, que hom extreu de les llavors del dividivi i de l’arrel del magraner agre.
En la forma cristallina és emprat en l’adob de pells per a enfosquir el cuir
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior als -20ºC
gledítsia
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Amèrica del Nord, sovint de més de 20 m d’alçada, amb el tronc i les branques amb estípules espinoses simples o trífides, fulles grans, compostes pinnades o bipinnades, d’un color verd clar, flors petites, verdoses, en raïms i fruits de color bru rogenc.
Té una polpa dolça amb moltes llavors És una espècie molt rústica, de creixement ràpid, que viu bé tant en llocs freds com càlids tolera molts tipus de sòls, encara que viu millor als profunds i humits Es cultiva com a ornamental a carrers i jardins, tant pel seu port com per la bellesa de les fulles i per l’exotisme i espectacularitat dels fruits penjants A la tardor, les fulles prenen un color groc molt bonic abans de caure Actualment es troben al mercat diverses cultivars amb ports i colors de fulles i fruits diferents
Eloy Salmón
Música
Compositor i intel·lectual bolivià.
Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics
Aniceto Ortega del Villar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a…
Ernest Marie Hubert Van Dyck
Música
Tenor belga.
Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles
Heinrich Hensel
Música
Tenor alemany.
Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg
Miquel Selma
Música
Mestre de capella i compositor, probablement d’origen valencià.
La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina