Resultats de la cerca

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén, documentat des del segle XII, era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador

Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès premi Andròmina de novella per Les llàgrimes d’Orfeu , Carles Camps premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits , Manuel Molins premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265 i Margarida Castellano premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací

Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza

Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra