Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
monestir de Valldonzella

El monestir de Valldonzella
© Josep Bracons
Monestir
Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Valldonzella), situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.
El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…
Celebració dels premis Octubre
Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès premi Andròmina de novella per Les llàgrimes d’Orfeu , Carles Camps premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits , Manuel Molins premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265 i Margarida Castellano premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací
Octavi I de Parma
Història
Segon duc de Parma i Piacenza.
Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza
Bernat de Gallac
Història
Cavaller.
Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria
Carme Carbonell i Nonell
Teatre
Actriu.
Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971
Guillem II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1168-89).
Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra
Antoni Fernández de Córdoba
Història
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba.
Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats
Balduí V d’Hainaut
Història
Comte d’Hainaut (1171-95), comte de Flandes (Balduí VIII: 1191-95) i marquès de Namur.
Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur
Malcolm III d’Escòcia
Història
Nom que prengué Mac Duncan en esdevenir rei d’Escòcia (1054).
Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica
Ballet Alexia
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1977 per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina