Resultats de la cerca

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència

Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria Pels treballs en aquest darrer camp, YNambu rebé el premi Nobel de física 2008

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país És el primer cap d’estat no militar des del 1954 Kyaw és un estret collaborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra

Fou detectada el 1974 per Richter i Ting premis Nobel de física del 1976 La seva existència confirmà la utilitat del model dels quarks per a explicar la naturalesa dels hadrons, tot fent necessària la introducció d’un nou quark, el charmed , c La partícula ψ té una massa de 5517,4 X 10 -30 kg, i una vida mitjana de l’ordre de 10 -20 s Segons el model dels quarks, és la combinació c c

Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Treballà a Stanford i al Massachusetts Institute of Technology, on fou professor des del 1961 Fundà la Unió de Científics Compromesos i es destacà per les seves crítiques a la guerra dels estels, impulsada per l’expresident nord-americà R Reagan El 1990 rebé el premi Nobel de Física junt amb J Friedman i R Taylor pels seus treballs realitzats entre 1967 i 1973 que significaren la primera evidència experimental de l’existència real dels quarks

Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989

Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives