Resultats de la cerca
Es mostren 13671 resultats
monestir de Miralles

Monestir de Miralles, a Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’W del poble.
Havia estat fundat a SantPere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies
Sentís

El poble de Sentís, al terme de Sarroca de Bellera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a l’antic terme del Batlliu de Sas, situat al SW del coll de Mont-roig; de la seva església parroquial, dedicada a Sant Julià, depèn la de Benés.
Prop seu hi havia l’antic monestir de Sentís
Brocà
Antic poble
Antic poble (958 m alt.) del municipi de Guardiola de Berguedà, dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement,…
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
Memfis
Capital de l’Egipte antic de la dinastia I a la VIII (3100-2160 aC) o, segons alguns, de la III a la VIII (2686-2160 aC).
Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història…
Sant Elm
Nucli
Nucli pescador i turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera
.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme
castell de Castellet

Vista del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situat al costat del santuari de Castellet.
L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al…
la Margineda
Llogaret
Grup de bordes i antic llogaret de la parròquia d’Andorra la Vella, al límit amb la de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina