Resultats de la cerca

Fundà el grup editorial Axel Springer Verlag AG, el més potent de la República Federal d’Alemanya 1945 Aquest grup, nascut de l’adquisició d’altres empreses editorials, el 1967 establí la seu central a Berlín i més tard 1970 es constituí en societat amb diverses filials es dedica a la publicació de diaris “Die Welt”, “Bild-Zeitung”, etc i revistes, de periodicitat diversa i per a públics diferents

Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…

De família benestant, el 1917 inicià estudis de medicina, i el 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial Relacionat amb els corrents expressionistes, el 1919 escriví la primera peça de teatre, Baal , i feu de crític teatral a Augsburger Volkswille , diari del partit socialista independent El 1920 acabà Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, obra estrenada el 1922, amb la qual obtingué el premi Kleist El 1923 fou contractat com a dramaturg —responsable general— del teatre Kammerspiele de Munic i estrenà Im Dickicht der Städte ‘En la jungla de les ciutats’ El 1924…

Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…

Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió’, 1966

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…

Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930 fou més…

Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…

De molt jove collaborà en publicacions expressionistes Aktion i Die Neue Kunst El 1919 ingressà al partit comunista alemany En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron ‘El cadàver damunt el tron’, 1925 i la novella Levisite oder Der einzig gerechte Krieg ‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926 fou processat per altra traïció El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’installà a l’URSS En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form , fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura 1954-56 Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica popular Neue…