Resultats de la cerca

Lluità en la primera guerra Carlina i després d’ésser capità general de Balears juliol del 1866 — octubre del 1868, conspirà a favor del restabliment de la monarquia borbònica Amb la Restauració fou tinent general, director general d’enginyers i diputat afecte al partit conservador Alfons XII li concedí el títol de comte d’Oricain

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…

Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat capità de l’…

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…

La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis públics En segon lloc, per…

Central, jugà amb el CE Hispano Francès fins la temporada 1997-98, que fitxà per l’AE l’Hospitalet Posteriorment vestí la samarreta del CN Sabadell, equip on jugà diverses temporades, i del qual en fou el capità En aquest club s’inicià com a entrenador, i posteriorment dirigí l’equip juvenil masculí de primera divisió

Jugà amb el Falco Cricket Club de Tarragona 2008-12 i amb el Barcelona Cricket Club 2012-16 Capità de la selecció d’Espanya, ha jugat amb la selecció catalana i ha estat entrenador de la selecció catalana sub-17 Entre d’altres torneigs, s’ha proclamat campió de la Lliga i de la Copa Catalana

Es formà al Futbol Club Barcelona, on va ser capità, entrenador i president de la secció 1956-66 i 1972-76 Jugà al Club Deportiu Terrassa 1967-71 Amb la selecció espanyola jugà 67 partits i disputà els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Hoquei 1997-2005

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714