Resultats de la cerca
Es mostren 5912 resultats
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
Tuent
Antic llogaret
Antic lloc, del municipi d’Escorca (Mallorca), vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel NE per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets
gentil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal (1367-83).
Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents
bermudiana
Transports
Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria de velers esportius.
Aparegué a les illes Bermudes, d’on prové el nom, i fou donada a conèixer a la Gran Bretanya al començament del s XIX Fou usada, sembla, en velers que fins aleshores havien arborat aparell de goleta i substituïa l’aurica i l’escandalosa Permet de navegar cenyint molt i d’ésser hissada i arriada mitjançant una única drissa
Jordi Casacuberta i Codinach
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural
comtat de Cocentaina
Història
Títol senyorial concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, conseller i coper major d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella
.
Passà als Dávila, als Benavides, ducs de Santisteban del Puerto, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli 1805 Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Penella, l’Alqueria de Ferrís, Turballos, Gaianes, Alcosser i Muro del Comtat, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos
Vix

Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina