Resultats de la cerca

Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi…

Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963

Establert a Anvers, hi adquirí 1601 dels successors d’ A Ortelius els materials i els drets de publicació del Theatrum Orbis Terrarum , i en publicà les darreres edicions impreses per la casa Plantin És autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya, els dos primers dels quals per encàrrec de la generalitat 1602-03, a la qual són dedicats l’un, mural, és format per sis fulls, i l’altre aparegué incorporat a set edicions del Theatrum Orbis Terrarum , juntament amb la Descripción de Cataluña de Francesc Diago , també encarregada per la…

Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa

Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929

Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle…

Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere

Ordenat de sacerdot el 1700, exercí la cura pastoral a l’hospital de Potiers, on fundà 1703, juntament amb Marie Louise Trichet, la congregació de les filles de la Saviesa Emprengué més tard una gran tasca d’evangelització per la Bretanya, la Normandia, el Poitou i altres regions i fundà la congregació missionera anomenada Companyia de Maria, els membres de la qual foren coneguts més tard també amb el nom de montfortians Escriví obres de pietat, sobretot un Traité de la vraie dévotion à la Sainte Vierge Fou canonitzat el 1947 La seva festa se celebra el 28 d'abril

Aïllant en la foscor, esdevé conductor en presència de llum Es crema en presència de l’aire i es descompon en mercuri i sofre aquest passa després a SO 2 Dóna lloc a nombrosos sulfurs dobles, com el 3HgS Sb 2 S 5 És emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri

Practiquen una agricultura itinerant de tala i crema basada en l’arròs, el blat de moro i les patates dolces El bestiar boví i porcí és un complement important de llur subsistència Hom en calcula la població entre uns 100 000 i uns 200 000 individus L’organització política generalment no depassa l’àmbit del vilatge i els diferents grups es distingeixen pel color dels vestits de les dones