Resultats de la cerca

Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme A més d’accions teatrals i performances , conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics Arran del seu interès…

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…

Fill d’un mestre de Swansea, abandonà l’escola a setze anys i es posà a treballar de periodista al diari South Wales Evening Post Es donà a conèixer com a poeta amb 18 Poems 1934, any que abandonà el seu Galles natal, on tornà definitivament el 1937 en casar-se, malgrat que a Londres tingué la protecció de l’escriptora Edith Sitwell i el seu cercle La seva fama es consolidà amb Twenty Five Poems 1936 i The Map of Love 1939, volum que inclou també una sèrie de narracions que reflecteixen el concepte d’ell mateix com a poeta i anticipen alhora el volum autobiogràfic Portrait of the Artist as a…

Es doctorà a la Northwestern University el 1962 amb una tesi sobre la cultura fang de l’Àfrica occidental sota la direcció de MJHerskovits Ha estat catedràtic d’antropologia de la Universitat de Princeton i actualment ho és al departament d’antropologia de la Universitat de Chicago Ha realitzat el seu treball de camp entre els fangs —on féu recerca sobre cultes sincrètics i canvi cultural— i també a Astúries, on ha dut a terme investigacions sobre crisi i revitalització cultural, i reindustrialització Els eixos centrals de la seva investigació se centren en l’estudi de les relacions entre les…

Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres collecció “L’Home Nou” i ajudar el moviment obrer en general colleccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres” i la pedagogia popular colleccions “Nadal” i “Navidad” Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la collaboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats 1969 durant mig…

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…

Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als 8000 m, entre d…

El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat Dos anys després 1920 anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès Visità Anglaterra i Alemanya El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa Com a membre del Guomindang, fou designat 1926 cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista…

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana…