Resultats de la cerca

Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació  Cos i revolució L’…

Si el dopatge és fet amb donadors , el semiconductor obtingut és del tipus n , mentre que si és fet amb acceptors , és del tipus p A l’inici de la fabricació dels dispositius d’estat sòlid, les juncions s’obtenien mitjançant la fabricació d’aliatges metall-semiconductor En aquest mètode, es parteix d’una oblia de semiconductor on hom colloca una mica del metall apropiat El conjunt és escalfat a una temperatura prou alta perquè l’aliatge pugui realitzar-se, a continuació es refreda el conjunt i l’aliatge se solidifica La localització de la junció per aquest mètode és molt imprecisa ja que…

Treballà com a tallista al cor de la catedral de Barcelona 1394 i al portal del Mirador de la catedral de Mallorca 1397 L’any següent esculpí fullatges decoratius a la capella del baptisteri de la catedral de Barcelona, on deixà 1411 com a única obra important que li hagi pogut ésser adjudicada el sepulcre monumental del bisbe Ramon d’Escales, amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com un dels millors escultors catalans de l’època Mestre, el 1417, a la catedral d’Urgell, prengué part com a tal en la reunió d’…

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres,  Ishtar  1987…

Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva obra comprèn…

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva darrera…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà Historia y…

Estudià al Quebec i més tard amplià la seva formació a París, on el 1930 debutà a l’Òpera en el paper de Tybalt en el Romeu i Julieta de Ch Gounod A continuació hi interpretà petits papers i més tard anà a Bordeus, d’on tornà a la capital francesa el 1935 El 1939 hi estrenà l’òpera d’H Sauguet La Cartoixa de Parma , i es presentà simultàniament a l’Òpera Còmica Arran del començament de la Segona Guerra Mundial deixà França i passà als EUA, on el 1940 debutà al Metropolitan de Nova York amb Manon , de J Massenet El mateix 1940 es presentà amb èxit a San Francisco, i un any més tard ho feu a…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…