Resultats de la cerca

S’inicià a Torredembarra l’any 1959, només arribar a Catalunya Com a amateur fou campió de Catalunya d’aficionats 1961, 1964 i de muntanya 1961, i campió provincial 1963-65 Competí professionalment amb els equips Ferrys 1966-68 i Pepsicola 1969 Fou campió d’Espanya per regions 1968 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1966, de la Vuelta a Espanya 1967, de la Euskal Bizikleta 1967 i de la cursa de San Salvador del Valle 1968 Disputà quatre Vueltas a Espanya 1966-69 i un Tour de França 1967

Fundat el 2003, fou reactivat després d’anys d’inactivitat per diversos aficionats als raids Sota la presidència de Víctor Naranjo arribà al mig centenar d’associats i situà la seva seu social a Roda de Ter Competeix en l’àmbit català i estatal, i ha guanyat en alguna ocasió el Campionat de Catalunya de raid per equips Destaca Àlex Luque, campió de Catalunya de raid Ha organitzat diverses curses per la comarca, com la cursa de Perafita, i el 2011 celebrà la primera edició del Raid Català, de 90 km

Llicenciat en educació física, entrenà destacats especialistes de llarga distància com Xavier Caballero, Jaume Leiva, Hicham Chatt, Isabel Eizmendi, Eva Sanz, Teresa Pulido o l’atleta paralímpic Abderrahman Ait Khamouch Fou responsable de fons i mig fons del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, tècnic de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i director tècnic de diversos clubs d’atletisme Fou un dels creadors de la cursa Sant Silvestre Barcelonesa 1999 El 2008 rebé el premi ARC de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física

Fundat l’any 1992 per Josep Misser i Bachs, en la seva primera temporada organitzà una mànega de la Copa del Món Grundig de BTT El 1993 celebrà els primers Dos Dies de Llinars de descens i començà a organitzar proves de l’Open Provincial i del Campionat de Catalunya de BTT Des del 1995 ha organitzat habitualment alguna cursa de la Copa Catalana Internacional de BTT Centrat en la formació, en l’especialitat de descens destaquen Pau i Tomàs Misser, i en bicitrial, Elies Bonet i Jordi Yelamos

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

Fundada el 24 de novembre de 1982, ha afrontat expedicions a algunes de les muntanyes més altes del planeta, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 2006 fou una de les entitats organitzadores de l’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest, que, encapçalada per David Ferrer i Marc Flos i dirigida per Josep A Sancho, assolí el cim el 17 de juny Des de l’any 2007 organitza anualment la Pujada al Montsià-Memorial Francesc Bort Madro, cursa de prop de 30 km i d’un desnivell acumulat de 3000 m

Fou deu vegades campió de Catalunya de marató entre el 1993 i el 2008, prova en què establí el rècord català 1995, així com quatre vegades campió de mitja marató 1993, 1994, 1996, 1997, dues de 10 km en ruta 1998, 2004 i dues més de 10000 m en pista 1993, 1996 Guanyà la Marató de Catalunya 1994, 1996, que es disputava entre Mataró i Barcelona, i curses populars, com la Mitja Marató de Granollers, la Cursa de la Mercè i la Jean Bouin També fou dues vegades campió d’Espanya de marató 2000, 2001

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià a la Penya Ciclista Baix Ebre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Una setmana després que Àlex Crivillé, el pilot lleidatà Emili Alzamora es proclama campió del món de motociclisme, en la categoria de 125 cc, en la darrera cursa del campionat, a Buenos Aires Tot i quedar segon en la prova darrere del seu principal rival, l’italià Marco Melandri, Alzamora manté el seu avantatge en la classificació general i aconsegueix el campionat sense haver guanyat cap Gran Premi, però després d’haver demostrat una gran regularitat, ja que ha pujat al podi en 16 dels grans premis disputats