Resultats de la cerca

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou deu vegades campió de Catalunya de marató entre el 1993 i el 2008, prova en què establí el rècord català 1995, així com quatre vegades campió de mitja marató 1993, 1994, 1996, 1997, dues de 10 km en ruta 1998, 2004 i dues més de 10000 m en pista 1993, 1996 Guanyà la Marató de Catalunya 1994, 1996, que es disputava entre Mataró i Barcelona, i curses populars, com la Mitja Marató de Granollers, la Cursa de la Mercè i la Jean Bouin També fou dues vegades campió d’Espanya de marató 2000, 2001

Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses mo­nografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals

Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs