Resultats de la cerca

Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria

Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345

Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians Fou modificada als segles XVII i XVIII L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39

Es desconeix la data del seu naixement, com també els detalls de la seva formació musical La seva activitat professional es desenvolupà a la catedral de Girona, on succeí Emmanuel Jubert i ocupà el càrrec d’organista de la seu des del 1715 fins al 1751 Intervingué diverses vegades en els jurats per a les places d’instrumentistes, com ara les de violí i arpa, de la capella de música de la catedral de Girona, on coincidí amb el mestre Tomàs Milans

Carmelità, fou doctor en teologia El 1701 publicà a Girona una extensa collecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme , que fou molt reeditada hom en coneix quatre edicions més a Girona 1750, 1790, 1802 i una altra sense data, dues a Barcelona 1730, 1863 i una a Vic 1883 L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

Prior del monestir del Celio de Roma, fou enviat, el 597, com a missioner a Anglaterra, juntament amb 40 monjos, pel papa Gregori I Convertí al cristianisme el rei Etelbert de Kent Topà amb la forta hostilitat del clergat cèltic de Galles que, molt aferrat a les seves tradicions com la data de la Pasqua, la tonsura peculiar, etc, obstaculitzà l’obra d’Agustí El 601 fou consagrat bisbe de Canterbury La seva festa se celebra el 27 de maig

Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció