Resultats de la cerca

El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la…

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…

L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla Ara té entorn seu un modern conjunt residencial La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular Una tradició diu que la imatge de la Mare de…

Vida i obra Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània Senyor mot naut l’autrier me ffes demanda De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques 1398—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu germà, i en…

Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal feu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després de la llei d…

Vida i obra Religiós dominicà, professà al convent de València 1642 i ocupà càrrecs importants dins el seu orde Fou catedràtic d’arts 1652 i de filosofia moral 1656 a la Universitat de València, i com a tal escriví una obra teològica, el Tractatus de uitiis et peccatis , datada l’any 1675 ms 836 de la Biblioteca Pública Provincial de Palma Fou també un reconegut predicador, però els seus sermons no s’han conservat Li han estat atribuïdes diverses composicions poètiques, de caràcter burlesc, que Constantí Llombart publicà amb el títol d’ Obres festives compostes segons antiga,…

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles 1677

Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa

Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…