Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Sant Laurènç de Puèg-laurènç
L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…
Santa Maria de Fraga
Art romànic
El que sembla el primer esment d’aquesta capella és de l’any 1199, que el rei Pere el Catòlic donà a Déu i a Santa Maria, per a l’obra del pont de Fraga, tots els drets que tenia als banys de Fraga Segurament aquesta donació anava dirigida a l’orde militar de Santa Maria de Montgaudi, que usufructuava el pont de Fraga 1189, tenia la senyoria del castell i que hauria bastit a la vila de Fraga una capella en honor de la Mare de Déu i potser també els hospitals fragatins de Santa Maria i Sant Jaume, d’acord amb les seves advocacions La vitalitat de l’orde fou efímera, i molt aviat s’incorporà a…
Sant Genís d’Alentó (Talteüll)
Art romànic
Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església de Talteüll…
Castell d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
Aquest castell era situat al veïnat d’Aguilella, que forma un enclavament del terme de Barbens dins la comarca de l’Urgell, a llevant El lloc d’Aguilella és esmentat des de l’any 1098 i del seu castell se’n té referències per primera vegada el 1173, en què Ramon d’Aguilella donà a Mirona i els seus fills una peça de terra, un farraginal i una casa al terme del castell d’Aguilella, dins el comtat d’Urgell El 1175 el mateix Ramon d’Aguilella, juntament amb la seva esposa, donà a Mirona i els seus, entre altres béns, unes cases al castell d’Aguilella En el testament de Ramon de Torroja de l’any…
la Santa Faç
Santuari
Monestir
Santuari i antic monestir del municipi d’Alacant (Alacantí), al poble de la Santa Faç.
La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n'havia fet donació un cardenal Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara Durant…
el Mèdol

La pedrera del Mèdol
© Fundació Abertis
Pedrera del municipi de Tarragona, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.
El clot té uns 100 m de llargària per 50 d’amplària al centre s’alça una agulla de pedra com a testimoni del terreny abans de l'explotació La pedra extreta del Mèdol serví per construir els edificis més importants de Tàrraco La pedrera, situada en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionada per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural Al juny del 2014, Abertis obrí al públic un espai d'interpretació i divulgació i inaugurà la museització, conservació i millora de la pedrera El 2025 s’incorporà…
Barraques
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem occidental de la comarca, fora ja de la vall del Palància; és separat d’aquesta per les costes d’Herragudo, que són el front de l’altiplà de Barraques, continuació vers el sud dels altiplans de l’Alt Millars.
El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el segle XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa i…
Josep Ramis
Pintura
Pintor.
El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia Aviat s’establí als EUA, a San Francisco, on estudià art Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey aquest treball li feu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra Ginebró Serra El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic…
Ettore Pignatelli Caraffa
Història
Primer comte (1505) i després duc (1527) de Monteleone i comte de Borrello.
Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes de Malta i…
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina