Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Francisco Álvarez Martínez

Francisco Álvarez Martínez
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic asturià.
Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol
Agostino Casaroli
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església
George Leonard Carey
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres Irlington i a la zona rural de Durham Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol 1982 i, el 1988, bisbe de Bath i Wells El 1991 succeí RAK Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien entorpir aquestes…
Pròsper d’Aquitània
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Amb el consentiment de la muller, es féu monjo Amb Agustí polemitzà contra Cassià i Vicenç de Lerins semipelagianisme , contra els quals cercà debades la condemna papal, i escriví De gratia et libero arbitrio i Pro Augustino responsiones ad capitula obiectorum vicentiarum Mitigà l’augustinisme, subratllant la voluntat salvífica, positiva i universal, de Déu Escriptor fecund, és conegut com a poeta, teòleg i historiador intelligent i sagaç La seva festa se celebra el 25 de juny
Baltasar Pinyes
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593
Joan Baptista Peres i Robert
Cristianisme
Historiador eclesiàstic.
Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia Publicà uns…
Màxim de Torí
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny
Francesc Massons i Nin
Cristianisme
Eclesiàstic sard.
Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales Càller 1696 i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa Càller 1712
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí la detenció de…
Henry Edward Manning

Henry Edward Manning, arquebisbe de Westminster.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina