Resultats de la cerca

Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà Forcalquier, i es retirà al…

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets…

Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l’infant Enric…

Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb…

Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde…

Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de manifest la…

S’hi planteja un conflicte de triangle amorós entre l’hostalera Glòria, el seu marit Andreu i Roser, la germana d’ella, al Ripoll de l’any 1823 En el primer acte es presenta la situació dramàtica que genera el conflicte Glòria és la mestressa d’un hostal de Ripoll, treballadora, generosa, estalviadora i comprensiva —un exemple de virtuts—, casada amb l’Andreu i galantejada per altres homes del poble Andreu manté una relació secreta però de la qual circulen rumors amb Roser, la germana de Glòria, amb qui Andreu planeja d’escapar-se a França i que és a l’hostal perquè Glòria l’havia treta de la…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de Messager 1886, i…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Des del seu casament 1770 manifestà una personalitat frívola, feta per a la vida de la cort, però alhora afeccionada a la intriga política En pujar al tron Lluís XVI 1774, el seu domini sobre el rei es traduí en una forta influència política Acusada d’afavorir els interessos d’Àustria, malvista per les seves despeses excessives, pel mateix poder que s’atorgava i per la seva oposició a tot reformisme, l’opinió es polaritzà en contra d’ella, principal responsable de la davallada de la popularitat de la monarquia Sota la Revolució, fou…

Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec successivament…