Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…
Ross Lee Finney
Música
Compositor i pedagog nord-americà.
Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…
Quartet Juilliard
Música
Quartet de corda nord-americà.
Fundat el 1946, el primer violí fou Robert Mann 1946-97, a qui succeí Joel Smirnoff des del 1997 El lloc de segon violí ha estat ocupat per Robert Koff 1946-58, Isidore Cohen 1958-66, Earl Carlyss 1966-86, Joel Smirnoff 1986-97 i Ronald Copes des del 1997 Rafael Hillyer fou viola del 1946 al 1969, any en què fou substituït per Samuel Rhodes Arthur Winograd 1946-55 i Claus Adams 1955-74 n’han estat els violoncellistes, lloc que avui ocupa Joël Krosnik des del 1974 Impulsat per professors de la Juilliard School de Nova York, el grup disposa d’un enorme repertori en el qual destaquen els…
Col·lectiu Roig-Verd-Violeta
Partit polític
Grup polític sorgit com a tendència d’Iniciativa per Catalunya [IC] el 1996, que aglutinà aquells que pretenien adoptar el model d’Izquierda Unida [IU].
Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es…
Vicent Aguilera i Cerni

Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels…
Antoni Concellon i Martínez
Veterinària
Veterinari.
Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
regne d’Israel
Història
Monarquia unida de deu de les dotze tribus del poble d'Israel, en contraposició al regne de Judà, sorgida d’ençà del cisma de Jeroboam (~931 aC).
Aquest establí la nova capital de primer a Siquem i després a Tirça actual Tel el-Far'a i installà un santuari nacional a Dan per a les 10 tribus que el seguiren Al sVIII aC el regne era dividit en districtes El govern dels 20 reis que, en diverses dinasties, se succeïren al tron d’Israel es caracteritzà per l’apostasia del culte de Jahvè, a favor del de Baal, la injustícia social i la intriga política Fora d’uns períodes de calma i d’èxit comercial, el regne restà sota la pressió constant dels enemics externs Jeroboam I 931-910 aC lluità sovint contra Roboam de Judà i sofrí una invasió…
Institut Superior de Ciències Religioses
Nom que, d’ençà del 1996, han adoptat els instituts de teologia de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura en Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou creat pel bisbat de Vic, l’any 1998, amb seu al Seminari de Vic A Barcelona, l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco obtingué el reconeixement com a Institut el 1999, tot i que ja existia des del 1985 Des del curs 2000-01 l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ofereix la possibilitat de cursar algunes assignatures a través d’internet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina